diumenge, 15 de febrer de 2009

Reflexió personal Mòdul I

Mòdul I
L’educació del segle XXI i la Formació Permanent del Professorat

1. Què creieu que hem de rescatar/recuperar de la història de la FPP a les nostres illes i què creieu que hem d’oblidar?
Rescataríem...

El fet que surti dels mestres la iniciativa de formar-se i millorar és garantia d’èxit. Per això una de les funcions dels CEPs podria ser canalitzar i ajudar a que aquesta iniciativa es pugui dur endavant, és a dir, posar a l’abast dels professionals els recursos materials i humans que siguin necessaris. Tenim algunes activitats que encaixen amb aquesta idea com és la formació a centres, però moltes altres que venen fermades des de dalt.
Els CEPs som els qui estam més pròxims als professionals de l’ensenyament, els coneixem, anam als centres, coneixem les seves mancances, limitacions i virtuds, per aquest motiu seria aconsellable recuperar l’autonomia i les funcions del seu equip pedagògic. Cada CEP estudia quines són les mancances de la zona i pot intentar que siguin paleses. D’aquesta manera també es podrien prioritzar activitats, fer-ne menys però amb més temps per dissenyar, gestionar, desenvolupar i avaluar.
Necessitam que els assessors no siguin simples gestors d’activitats, han d’estar formats per poder fer front a les necessitats dels centres, però per a tot això necessiten temps, i malauradament és del que menys disposen.
Seria molt beneficiós per a tots que tornàssim a gaudir del prestigi de la professió de mestre. Com que això és molt difícil perquè gran part de la societat no ens recolza, hem d’intentar que almenys nosaltres, els professionals de l’ensenyament creguem amb allò que feim i siguem conscients de la importància de la formació per anar avançant i millorant dia a dia. Començant per nosaltres, els assessors, hem tengut molta sort de tenir un curs tan ampli enfocat a la millora de la nostra professió, principalment els qui són novells com jo mateixa.

Oblidaríem...
Les formacions inicial i permanent han d’anar de la mà, una ha de ser continuació de l’altre, per això cal que avancin en una mateixa línia.
Hauria d’anar la formació lligada a un incentiu econòmic? S’aconsegueixen canvis notables que compensi els diners i les hores invertides? Les formacions es poden arribar a convertir en un espai per “encalentir la cadira” per aconseguir completar els sexennis. Hauríem de cercar una altra manera de motivar els mestres, COM HO PODEM FER? Seria tan senzill si estassin motivats per naturalesa. No hi podria haver una assignatura durant la formació inicial que els conscienciàs?
Endavant a la reformulació de les funcions de l’assessor. Les modalitats formatives estan canviant i ens hem d’adaptar, el problema està que no podem assumir noves tasques i continuar també amb les anteriors, no hi ha temps i acabam fent la formació a distància els vespres i caps de setmana per poder dur-ho tot endavant.

2. Destacau els punts forts i els punts febles de l’actual sistema de FPP a les nostres illes.
Forts...

- Àmplia opció de modalitats formatives: a centres, cursos, seminaris, a distància... cada professional pot triar aquella que més li convé.
- Incorporació de la formació a distància. Modalitat imprescindible.
- Activitats amb transferibilitat a l’aula quasi instantània.
- Possibilitat de fer formació a través d’altres entitats.
- Potenciar la formació a centres, al cap i a la fi “La unión hace la fuerza”.
- Ajudes individuals per assistir a formacions.

Febles...
- Comprenc que la burocràcia és fonamental, però amb els sistemes tan informatitzats hauria de ser més senzill i ràpid, no al contrari.
- Organització de les assessories per especialitats. Hauríem de treballar més en equips d’assessors. Així tots ens enriquim.
- Manca de recursos humans per al volum de feina.
- Poca o manca de coordinació entre les entitats que fan formació. Tenen molta més llibertat a l’hora de dissenyar cursos més atractius i no estan limitats per un pressupost. Alguns professionals aprofiten aquestes formacions més lúdiques fins a complir amb el sexenni i no participen amb les activitats del centre. Hauríem de controlar una mica més el tema de les homologacions.

3. Quines tendències docents creieu que s’han d’impulsar amb vista al futur proper?
- Aconseguir que el docent i els centres siguin els protagonistes de la formació.
- Treball col•laboratiu, tant al CEP com als centres.

4. Quines repercussions han de tenir aquestes tendències en la FPP?
- Canvis en els perfils i funcions dels assessors i/o de l’equip educatiu.
- Lligar allò que pensam que hem de fer amb allò que feim.
- Formar equips docents i línies de centre.

5. Valoració general del mòdul
Coneixements previs en tenim tots, uns més encaminats i els altres més endarrerits. Pertany al segon grup, ja que és el meu primer any com assessora, però he après tant en tan poc, així i tot quan més saps més conscient ets del que et queda per saber. Així que, mantenc el coratge i la il•lusió necessaris per anar caminant o fent camí.
És difícil enumerar tot el que hem après, moltes vegades no en som conscients fins passat un temps, però vendria a ser: què és el portafoli?, conèixer una mica més la història, conèixer millor les tasques d’una assessoria, ser més conscient del que m’envolta...
Necessita millorar: l’espai, aparcar ens va fatal a tots els qui venim de fora, ens fa haver de partir mitja hora abans, i el temps no ens sobra. Deixar un temps a les sessions per a tancar-la treure’n unes conclusions. Quasi totes les sessions han estat de la modalitat d’interfície de transmissió de coneixements, i pel meu poc saber no hem d’anar cap aquí, hauríem de tenir més sessions de debat i posada en comú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada